-Penny: “A que no sabeu què ha passat?”
-Leonard: “Em rendeixo”.
-Sheldon: “Jo no endevino. Com a científic, només arribo a conclusions basant-me en l’observació i l’experiència”.

Frases hilarants com aquesta surten sovint de la boca del físic teòric Sheldon Cooper de la coneguda sèrie Big Bang Theory. La falta de competències socials y de capacitat empàtica, fruit d’un caricaturitzat síndrome d’Asperger, el converteix en una persona de resultats i evidències, brillant en la seva feina, però incapaç de comunicar-la.

I és que una cosa és la recerca i la investigació i l’altra la divulgació científica. Una part de la comunitat científica ha cregut que calia difondre la ciència d’una manera escèptica i objectiva. S’ha tingut molta por de perdre el rigor, però sovint s’ha passat per alt que el missatge no arribava als receptors (excepte als membres de la mateixa comunitat científica) i, per tant, no s’aconseguia l’objectiu fonamental de transmetre coneixement.

La ciència de les emocions

I si se supera l’Asperger científic i optem per introduir les emocions en la divulgació científica? Això és el que postula l’investigador Guillermo Orts-Gil. Diu en aquesta entrevista que les dades per sí mateixes no aconsegueixen comunicar i que la ciència necessita la complicitat de les emocions per avançar.

I és que parlar no és comunicar. Perquè aquest acte tingui lloc cal que el receptor pugui rebre i processar el missatge de l’emissor. Per tant, cal un codi que pugui entendre. Per molt bé que es puguin explicar els resultats d’una investigació científica, no es divulgaran si el receptor desconnecta. El màrqueting de continguts ajuda a l’emissor a fer que la seva comunicació sigui efectiva. I l’empatia, a través de l’storytelling, hi té molt a fer. Cal apel·lar al cervell primari, el que es pregunta “i si fossis tu?” i reacciona. I per això no cal abandonar el rigor, perquè el rigor és intrínsec a una investigació científica. El que es difon té, per tant, segell de garantia. Una altra cosa és com es difon.

De fet, el mateix Guillermo Orts-Gil ha posat en marxa una iniciativa col·laborativa de Twitter, el hashtag #ComunicaCiencia, on es comparteixen continguts científics per a públic general. Sens dubte tots els llenguatges hi tenen cabuda. Per exemple, el col·lectiu Bardo Científico (@BardoCientifico), d’Uruguai, que acosten la ciència a través de monòlegs o Miriam Rivera (@miriamriig), que ho fa a través dels seus còmics #Biomiics. El mateix que fan Carlos Romá (@DrLitos) i Gerardo Sanz (@conelhuracan) amb el seu còmic online The OOBIK proteotype (havies llegit mai abans una aventura de bio-ciència ficció?).

Nosaltres creiem en el tàndem màrqueting de continguts-divulgació científica. No només hi creiem sinó que ho hem posat en pràctica en alguns projectes. Perquè la comunicació efectiva és també afectiva, creativa i propera. I la comunicació científica no ha de ser diferent.