El 21 de maig de 1980 es llançava al mercat Pac-man i des de llavors va ser un fenomen mundial a la industria dels videojocs. Part de l’èxit del comecocos és que era un joc blanc, humorístic, a diferència d’Space Invaders, que copava fins llavors el mercat. Per tant, més enllà de les funcionalitats tècniques, el disseny gràfic o la jugabilitat –que són peces fonamentals en un videojoc- hi trobem l’storytelling.

Des de fa anys s’ha rescatat el videojoc del terreny de l’oci i se l’ha empoderat com a eina per comunicar, especialment útil per dirigir-se a les generacions més joves (de Millenial en endavant). A través de les històries, de l’empatia, es connecta amb el cervell primitiu. Si a més aquestes històries són interactives, encara més. I si a més aquestes històries interactives són cada cop més immersives, formalment realistes i emocionants des del punt de vista del guió, doncs es converteixen en una potent eina de comunicació.

Algunes institucions n’han pres nota, com el Museo Thyssen-Bornemisza. Precisament per acostar grans obres de la pintura als més joves, l’àrea educativa va treballar en el videojoc Nubla. És una trilogia i fa poc s’ha llançat al mercat (per a Playstation 4 ) la segona part: Nubla 2: M. La ciudad en el centro del mundo. En aquesta saga els jugadors viuen aventures, amb plataformes i trencaclosques, en escenaris inspirats en obres del Museu. Es crea un univers oníric amb referències a Joseph Turner, David Friedrich o Max Ernst.

Un altre exemple que combina art i interacció és GRIS (per a Nintendo Switch i PC), un videojoc amb il·lustracions de Conrad Roset. La seva protagonista és una musa que ha perdut la veu i el jugador ha d’acompanyar-la per un món en decadència que ha perdut el color, la creativitat.

Un últim exemple de com utilitzar el codi del videojoc per a difondre un missatge és Entiérrame, mi amor. És una experiència interactiva que té l’aparença d’aplicació de missatgeria instantània i posa de relleu la dramàtica situació que viu qualsevol refugiat. El jugador xateja amb Nour, una jove síria fictícia que fuig d’Homs i viatja cap a Alemanya. La jove explica en primera persona els fets que està vivint. A partir de les respostes que dóna el jugador, avança la història. Al 2017 va néixer per a dispositius mòbils i des de fa poc està disponible per a Nintendo Switch i PC.

Ens agraden les històries, sigui quin sigui el seu format 🙂