“Una part cada vegada més gran del màrqueting modern està passant del mercat al ciberespai”. Aquesta cita del pare del màrqueting modern, Philip Kotler no fa més que corroborar que la major part de la comunicació d’empreses i organitzacions es desenvolupa en un entorn digital. Això implica una creació constant de continguts i productes multiformat, generats per equips multidisciplinars, propis o externs, que treballen en moltes ocasions a contrarellotge. Com ajudar-los a tenir una guia i un marc de referència comú?

La majoria de les grans corporacions tenen un llibre d’estil de com ha de ser la seva comunicació tant a des del punt de vista de la forma (colors, tipografia, aplicació del logotip, etc.) com del contingut (missatge, to, estil, etc.). Fins ara era una guia impresa o com a molt en format Word o InDesign, que s’anava actualitzant, el que provocava sempre la incògnita de si realment s’estava utilitzant l’última versió.

Les necessitats d’una comunicació àgil i flexible, fa necessària una guia d’estil viva i, en alguns casos, col·laborativa. Per tant, una guia en línia és la millor opció, en un entorn a mida o utilitzant plataformes de tercers disponibles al mercat.

Una guia de tota la comunicació digital

Però si volem un sistema realment eficaç per a dissenyadors, desenvolupadors tècnics i  creadors de continguts en entorn digital l’aposta és sens dubte una guia de comunicació digital 360. Es tracta d’agrupar en una sola plataforma en línia tot l’ecosistema comunicatiu digital, els elements tangibles i també els intangibles necessaris per treballar tots en la mateixa direcció.

Què pot incloure?

• Objectius i valors corporatius: per tenir sempre present el propòsit de tota la comunicació.
• Branding: com s’aplica la identitat de la marca (logotip, colors, fonts, espais, formes, icones, etc.).
• Guia d’estil: indicacions i bones pràctiques per a crear i dinamitzar continguts (llenguatge, to, optimització SEO, fotografies, vídeos, etc.).
• Components i patrons UX/UI: tots els mòduls que poden necessitar tant dissenyadors com desenvolupadors tècnics, amb la descripció de la seva funcionalitat i el codi html directament descarregable. Per crear aquesta llibreria de components i patrons existeixen plataformes com Zeplin, Craft o Frontify, compatibles amb els principals programes de disseny i amb plataformes de creació de prototips com InVision.

Aquest ecosistema viu de treball permet crear productes digitals d’una manera escalable i repetible. Sens dubte actualment les grans empreses, institucions, organitzacions… tenen un gran repte ja que és fàcil arribar al caos.

Un sistema de components reutilitzables guiat per estàndards és una solució intel·ligent. S’homogeneïtzen processos i nomenclatures (l’eterna lluita entre qui conceptualitza, dissenya i implementa), es redueixen els errors i s’optimitza el temps de treball.

Ara bé, una guia de comunicació pot ser estàndard?

És una paradoxa perquè, tot i que estandarditza els processos de creació de productes i comunicació d’una empresa, el recurs en si no pot ser mai un estàndard. Una guia de comunicació digital ha de ser sobretot un recurs pràctic, dissenyat especialment a mida de qui la fa servir. Si no es fa servir, el seu valor és inútil.

Per tant, a l’hora de conceptualitzar la guia, haurem de preguntar primer de tot per a qui és i per a què la necessitem: el model de gestió de la guia, els perfils d’usuari, els seus hàbits de treball o la seva necessitat de suport, seran qüestions a les que la guia ha de donar una resposta específica i personalitzada. Un cop acabada, s’haurà de monitoritzar el seu ús, es testejarà l’experiència d’usuari i s’adaptarà a les possibles necessitats.

Des del minut zero, la guia de comunicació digital ha de ser un producte viu en tots els sentits i, si s’ha fet una bona feina, serà la pedra Rosetta digital de l’organització.