L’oci i la creativitat al servei dels museus (amb Oriol Ripoll)

Quan es parla i reflexiona sobre la funció educativa i social dels museus, sovint es deixa de banda un concepte d’enorme importància al segle XXI: l’oci. Però com poden els museus generar idees que siguin didàctiques i rigoroses, però al mateix temps també emocionants? Quina és la clau perquè aquests espais esdevinguin protagonistes del nostre temps d’esbarjo?

Tal i com es va poder comprovar durant el segon dia de les Jornades DEAC al Museu Marítim de Barcelona, no hi ha una única ni màgica resposta, i són moltes les reflexions que es poden fer al voltant d’aquesta qüestió.

Des de Iuris.doc us presentem les idees sobre creativitat i oci exposades per l’especialista en jocs Oriol Ripoll. Propostes estimulants i provocadores que, de fet, poden ser aplicables per al disseny de qualsevol acció educativa i cultural:

1. Descartar abans de triar

“No és important tenir moltes idees, sinó escollir-ne una”. Segons Ripoll, en dissenyar activitats no s’ha de tenir por a descartar idees. De vegades l’important no és el que et quedes sinó allò que descartes, i en aquest sentit proposa un repte per estimular la creativitat: que els responsables dels museus dissenyin les activitats eliminant d’entrada un parell d’opcions que serien obvies. D’aquesta manera, descartant allò més evident, poden sorgir idees noves i inesperades.

Oci_creativitat_museus_4

2. De la negativitat a la creativitat

“Qualsevol idea la podem millorar entre tots”. Quan s’exposen en grup les idees sovint costa posar-se d’acord i avançar ja que s’acaben imposant dinàmiques excessivament crítiques i negatives. Ripoll proposa activar el plussing, una tècnica creativa utilitzada per Disney Pixar que consisteix en transformar les crítiques en aportacions i propostes de millora.

Oci_creativitat_museus_5

L’expert en jocs hi afegeix també la necessitat de repetir allò que no ha funcionat. No és necessari descartar en bloc les accions i activitats que han fallat, sinó de repetir-les amb l’objectiu concret de millorar els aspectes erronis.

3. Les idees poden tenir sexe

És possible ser creatiu sense sortir de la nostra zona de confort? Tots tenim clar que allunyar-se de l’àmbit temàtic habitual facilita obrir la ment a idees trencadores que d’altra manera mai sorgirien. Però un cop més, Oriol Ripoll va un pas més enllà, i ens proposa el “sexe entre idees”.

Oci_creativitat_museus_3

Així, només mantenint  trobades amb persones d’àmbits diferents és possible que sorgeixin idees realment innovadores, bogeries creatives que mesclin conceptes aparentment allunyats.

4. Tot objecte té una història

El 2009 els escriptors Joshua Gleen i Rob Walker van posar en marxa “Significant Objects”, un experiment literari i antropològic per demostrar que el poder emocional de les històries és capaç de canviar el valor subjectiu d’un objecte. Aquest exemple serveix a Oriol Ripoll per demostrar la importància del valor del relat.

Oci_creativitat_museus_1

Si partim de la base que els museus són plens d’objectes amb una història, no seria bona idea potenciar el valor emocional d’aquestes històries? Es tracta de crear autèntics relats (storytelling) que converteixin aquestes històries en aventures emocionants i accessibles des de tots els canals possibles (transmèdia).

5. Fer-se les preguntes adequades

Qui vull que vingui? Com ho faig per a que vingui? Amb aquesta activitat vindrà més gent? Aquestes són algunes de les preguntes que constantment es fan els responsables creatius dels museus. Segons Oriol Ripoll, però, s’obliden de la pregunta més important: Per què vindran?

Respondre aquesta pregunta implica una mirada lúdica que massa sovint és descartada en la dinàmica dels museus. Segurament no ajuda la idea negativa de l’oci, que s’associa exclusivament a una experiència casual, vinculada al consumisme i de gratificació immediata.

Però l’oci també pot ser una experiència creativa, enriquidora, activa i estimulant, i és en aquest sentit que cal que els museus s’obrin a oferir experiències més properes a allò que la gent fa en el seu temps lliure (YouTube? Videojocs? Cinema?).

Alguns exemples: els concerts cinematogràfics de l’Auditori o propostes transmèdia com la de l’Alhambra.

Oci_creativitat_museus_2

I és que, més enllà d’aprendre i experimentar, l’objectiu final no hauria de ser que sortíssim d’un museu més feliços del que hem entrat?